Àrea temàtica
Teledetecció > Missions

ca - Apollo n m

Definició
Programa d'exploració lunar dels Estats Units d'Amèrica format per 20 vols espacials, que va estar actiu entre les dècades de 1960 i 1970.

D'aquestes missions, les 6 primeres eren no tripulades, denominades AS-201 (AS prové del terme Apollo i del coet d'enlairament, denominat Saturn), AS-203 (coneguda informalment com a Apollo-2), AS-202 (coneguda informalment com a Apollo-3), AS-204 (redenominada oficialment com a Apollo-1 en record de la tripulació que va morir-hi en la fase de prova) i Apollo 4 a 6, llançades entre el 26 de febrer de 1966 i el 4 d'abril de 1968. La primera missió tripulada va ser l'Apollo 7, llançada l'11 d'octubre de 1968, la qual va estar a l'espai exterior, orbitant al voltant de la Terra, 11 dies. La primera missió que va orbitar a l'entorn d'un cos celeste diferent de la Terra (la Lluna) va ser l'Apollo 8. Després de les missions Apollo 9 i Apollo 10, l'Apollo 11, llançat el 20 de juliol de 1969, va permetre per primer cop a la història que l'home trepitgés la Lluna. Amb les 5 següents missions Apollo, un total de 12 homes han estat a la Lluna, i són les úniques ocasions en què missions tripulades han aterrat a un cos celeste. La darrera missió del programa va ser l'Apollo 17, llançada el 7 de setembre de 1972, ja que les missions Apollo 18 a 20 van ser anul·lades. Val a dir, però, que les missions posteriors del programa Skylab (1973-1974) i de l'Apollo-Saliut Test Project (1975), programa conjunt de la Unió Soviètica i els Estats d'Units d'Amèrica, són sovint considerades dins el programa Apollo. Les missions Apollo van ser de les primeres a adquirir imatges de teledetecció civil, en aquest cas sobre pel·lícula fotogràfica.

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6